PRENSA - KRM

Article 1.

1. Les Illes Balears, com a expressió de la seva identitat històrica i de la seva singularitat, en l’exercici del dret a l’autogovern que la Constitució reconeix a les nacionalitats i regions, es constitueixen en Comunitat Autònoma en el marc de la Constitució i l’Estatut present.

2. La denominació de la Comunitat Autònoma és Illes Balears.

Article 2.

El territori de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears és el format pel de les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera i pel de les altres illes menors adjacents.

Article 3.

1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana, el caràcter d'idioma oficial.

2. Tots tenen el dret de conèixer-la i d'usar-la, i ningú no podrà ser discriminat per causa de l'idioma.

3. Les institucions de les Illes Balears garantiran l’ús normal i oficial dels dos idiomes, prendran les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crearan les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears.

Article 4.

1. La bandera de les Illes Balears, integrada per símbols distintius legitimats històricament, serà constituïda per quatre barres roges horitzontals sobre fons groc, amb un quarter situat a la part superior esquerra de fons morat i amb un castell blanc de cinc torres enmig.

2. Cada illa podrà tenir la seva bandera i els símbols distintius propis, per acord del Consell Insular respectiu.

Article 5.

1. La Comunitat Autònoma n'articula l'organització territorial en illes i en municipis. Les institucions de govern de les illes són els Consells Insulars, i les dels municipis, els ajuntaments.

2. Aquesta organització serà regulada, dins el marc de la legislació bàsica de l'Estat, per una llei del Parlament de les Illes Balears, d'acord amb aquest Estatut i amb els principis d'eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració, delegació i coordinació entre els organismes administratius i autonomia en els àmbits respectius.

Article 6.

1. D'acord amb aquest Estatut, ostenten la condició de ciutadans de la Comunitat Autònoma els espanyols que, d'acord amb les lleis generals de l'Estat, tenguin veïnatge administratiu a qualsevol dels municipis de les Illes Balears.

2. Els estrangers que, tot tenint veïnatge a qualsevol dels municipis de les Illes Balears, adquireixin la nacionalitat espanyola, restaran subjectes al Dret Civil de les Illes Balears mentre mantenguin aquest veïnatge i llevat del cas que en manifestin voluntat en sentit contrari.

Article 7.

Les normes i les disposicions dels poders públics de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i el seu dret civil, tendran eficàcia territorial, sense perjudici de les excepcions que es puguin establir en cada matèria i de les situacions que s'hagin de regir per l'estatut personal o per d'altres normes extraterritorials.

Article 8.

1. Les comunitats balears establertes fora del territori de la Comunitat Autònoma podran sol·licitar com a tals el reconeixement de la seva personalitat d'origen, entesa com el dret a col·laborar en la vida social i cultural de les illes i a compartir-la. Una llei del Parlament de les Illes Balears regularà, sense perjudici de les competències de l'Estat, l'abast i el contingut del reconeixement esmentat que, en cap cas, no comportarà la concessió de drets polítics.

2. La Comunitat Autònoma podrà sol·licitar de l'Estat espanyol que, per tal de facilitar la disposició anterior, celebri, quan així pertoqui, els tractats internacionals pertinents.

Article 9.

Les institucions d'autogovern, en compliment de les finalitats que els són pròpies, promouran la llibertat, la justícia, la igualtat i el progrés socioeconòmic entre els ciutadans de les Illes Balears, com a principis de la Constitució, així com la participació d'aquests en la vida política, cultural, econòmica i social. Igualment, inspiraran la funció de poder públic en el sentit de consolidar i desenvolupar les característiques de nacionalitat comunes dels pobles de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, així com les peculiaritats de cadascuna d'elles, com a vincle de solidaritat entre totes les illes.

TÍTOL I : Disposicions generals

Article 1. 1. Les Illes Balears, com a expressió de la seva identitat històrica i de la seva singularitat, en l’exercici del dret a l’autogovern que la Constitució reconeix a les nacionalitats i regions, es constitueixen en Comunitat Autònoma en el marc de la Constitució i l’Estatut present. 2. La denominació de la Comunitat Autònoma és Illes Balears. Article 2. El territori de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears és el format pel de les illes de Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera i Cabrera i pel de les altres illes menors adjacents. Article 3. 1. La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tendrà, juntament amb la castellana, el caràcter d'idioma oficial. 2. Tots tenen el dret de conèixer-la i d'usar-la, i ningú no podrà ser discriminat per causa de l'idioma. 3. Les institucions de les Illes Balears garantiran l’ús normal i oficial dels dos idiomes, prendran les mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i crearan les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears. Article 4. 1. La bandera de les Illes Balears, integrada per símbols distintius legitimats històricament, serà constituïda per quatre barres roges horitzontals sobre fons groc, amb un quarter situat a la part superior esquerra de fons morat i amb un castell blanc de cinc torres enmig. 2. Cada illa podrà tenir la seva bandera i els símbols distintius propis, per acord del Consell Insular respectiu. Article 5. 1. La Comunitat Autònoma n'articula l'organització territorial en illes i en municipis. Les institucions de govern de les illes són els Consells Insulars, i les dels municipis, els ajuntaments. 2. Aquesta organització serà regulada, dins el marc de la legislació bàsica de l'Estat, per una llei del Parlament de les Illes Balears, d'acord amb aquest Estatut i amb els principis d'eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració, delegació i coordinació entre els organismes administratius i autonomia en els àmbits respectius. Article 6. 1. D'acord amb aquest Estatut, ostenten la condició de ciutadans de la Comunitat Autònoma els espanyols que, d'acord amb les lleis generals de l'Estat, tenguin veïnatge administratiu a qualsevol dels municipis de les Illes Balears. 2. Els estrangers que, tot tenint veïnatge a qualsevol dels municipis de les Illes Balears, adquireixin la nacionalitat espanyola, restaran subjectes al Dret Civil de les Illes Balears mentre mantenguin aquest veïnatge i llevat del cas que en manifestin voluntat en sentit contrari. Article 7. Les normes i les disposicions dels poders públics de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i el seu dret civil, tendran eficàcia territorial, sense perjudici de les excepcions que es puguin establir en cada matèria i de les situacions que s'hagin de regir per l'estatut personal o per d'altres normes extraterritorials. Article 8. 1. Les comunitats balears establertes fora del territori de la Comunitat Autònoma podran sol·licitar com a tals el reconeixement de la seva personalitat d'origen, entesa com el dret a col·laborar en la vida social i cultural de les illes i a compartir-la. Una llei del Parlament de les Illes Balears regularà, sense perjudici de les competències de l'Estat, l'abast i el contingut del reconeixement esmentat que, en cap cas, no comportarà la concessió de drets polítics. 2. La Comunitat Autònoma podrà sol·licitar de l'Estat espanyol que, per tal de facilitar la disposició anterior, celebri, quan així pertoqui, els tractats internacionals pertinents. Article 9. Les institucions d'autogovern, en compliment de les finalitats que els són pròpies, promouran la llibertat, la justícia, la igualtat i el progrés socioeconòmic entre els ciutadans de les Illes Balears, com a principis de la Constitució, així com la participació d'aquests en la vida política, cultural, econòmica i social. Igualment, inspiraran la funció de poder públic en el sentit de consolidar i desenvolupar les característiques de nacionalitat comunes dels pobles de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, així com les peculiaritats de cadascuna d'elles, com a vincle de solidaritat entre totes les illes.